L’Obrador d’Estiu 2012 està a punt d’acabar, però lluny de patir els efectes del cansament que tanta intensitat porta implícita, continua bategant fogosament. Suposo que les forces vectorials generades per la confluència de tants corrents creatius proporcionen el sosteniment necessari per a no defallir. Ara bé, començo a pensar que aquesta bacanal creadora no és apta per a cardíacs i menys encara si decideixen davallar fins a la planta menys quatre de l’Institut del Teatre. Jo ho vaig fer. Per a llegir més…