Buscar

aina tur

Categoría

teatre

«Islarse» con Andrés Lima

Fa poques hores que ens hem acomiadat d’Andrés Lima a l’aeroport de Menorca amb el vel de tristor irremissible que segella tot comiat precedit per fets extraordinaris. Abans, emperò, hem tingut temps d’arribar fins al far de Favàritx per fer-nos les últimes conyes i un milió de selfies, conscients d’estar protagonitzant a contracor la fi d’una bonica història.

En aquest petit racó de món que és Menorca, ja fa un temps que Mariona Fernández repeteix deu cops a l’any el ritual dels seus Talleres Islados: va a buscar un MESTRE —amb totes les majúscules, i sense excepció en cap cas— i els seus alumnes a l’aeroport, els porta a dinar a algun lloc bonic de l’illa, i llavors, després d’uns quants quilòmetres excitants per la carretera de Fornells, es desvien per encarar el camí que els ha de portar fins a Mongofra Nou.

Un cop allà, aquesta dona de mirada intensa i errant, silueta delicada i encantadors moviments, ja ho té tot a punt per acollir quatre dies i quatre nits els afortunats que han decidit “islarse” amb l’apassionant pretext de la literatura en alguna de les seves vessants.

L’entorn és immillorable. La finca de Mongofra Nou és de les poques que ostenta la particularitat de tenir 208 hectàrees sense urbanitzar, i és per això que miris on miris, et moguis cap allà on et moguis, sempre ensopegues amb la magnificència de la natura en estat pur. No és estrany, doncs, que, pocs minuts després d’haver-hi posat els peus, als rostres dels nouvinguts es vagi dibuixant una expressió que transita entre l’al·lucinació i la felicitat.

Aquest cop la cosa va de teatre, i és Andrés Lima l’encarregat de tutelar la velocitat, el ritme i l’amplitud d’aquest “islamiento”. Tots ens anem situant al voltant de la taula que hi ha sota la parra —Ai, la parra! quantes coses deu haver sentit!—, i entre la improvisada i fantàstica presentació que fa Mariona, arriba gairebé soterrada la primera advertència:

“Y recordad: lo que pasa en Talleres Islados, se queda en Talleres Islados”

Pots continuar llegint a: http://www.nuvol.com/noticies/islarse-amb-andres-lima/

Evolució/Evolución

Mi primer libro

Miércoles, Wednesdays, Mercredi…

traducciones disponibles de Dimecres en castellano, inglés o francés…

Dimecres

pots descarregar-te el text en català en aquest enllaç

Les píndoles dramatúrgiques de Sanchis Sinisterra

Després de cinc dies voltant per les aules de l’Obrador d’estiu, ha arribat el moment de focalitzar la crònica del dia en la figura de José Sanchis Sinisterra, un MESTRE – en majúscules obligades–. Feia anys que empaitava la possibilitat de cursar algun dels seminaris d’aquest mentor de la dramatúrgia, però he hagut d’esperar fins a l’OE12 perquè les nostres variables d’espai-temps coincidissin favorablement. Per a llegir més…

Neil LaBute a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett

Diuen que la ingesta massiva de substàncies etíliques provoca una insuportable sensació de pesadesa al cap capaç d’estamordir les ments més erudites.  Ara bé, si durant una setmana engoleixes l’esperit que es desprèn de la destil·lació intensa dels efluents creatius que desemboquen a l’Obrador d’estiu, de ben segur que – lluny d’atordir-te–  aquestes partícules teatrals esparpillen el teu cervell irreversiblement. Per a llegir més…

7 d’un cop! al Mercat de les Flors

L’Obrador d’Estiu 2012 està a punt d’acabar, però lluny de patir els efectes del cansament que tanta intensitat porta implícita, continua bategant fogosament. Suposo que les forces vectorials generades per la confluència de tants corrents creatius proporcionen el sosteniment necessari per a no defallir. Ara bé, començo a pensar que aquesta bacanal creadora no és apta per a cardíacs i menys encara si decideixen davallar fins a la planta menys quatre de l’Institut del Teatre. Jo ho vaig fer. Per a llegir més…

Vincles nocturns amb Pau Miró

Després de quatre dies passejant per l’Obrador d’estiu, he de reconèixer que tinc un problema: vull anar cada dia a tots els cursos. Llàstima que el do de la ubiqüitat estigui reservat per a éssers divins i no per a una simple mortal com jo. Imagineu-vos que durant una setmana eminències de la vostra professió us obren les portes del seu coneixement de bat a bat. I que vosaltres podeu transitar per aquesta font inesgotable d’informació  que – a sobre!–  es propaga en un ambient rigorosament acadèmic, però distès. I si per entendre’m encara una mica més, us imagineu –si no és el cas–  que heu fet de la vostra passió el vostre ofici. Què me’n dieu? No serieu capaços de vendre-us l’ànima al diable per a poder aconseguir estar present a tot arreu encara que només fos durant una setmana, encara que només fos durant les hores de classe de l’Obrador d’estiu? Jo, sí. Per a llegir més…

‘Del jo a l’escena’, amb April De Angelis

Diuen que si caus dins un riu el millor que pots fer és deixar-te portar sense oferir resistència fins que trobis algun lloc on ancorar. Després de tres dies d’immersió en les aigües agitades de l’Obrador d’estiu 2012, els meus pensaments erren fluidament impregnats per una elevada quantitat d’estímuls creatius impossibles de catalogar de manera immediata. No contaré els fulls que he omplert, ni la tinta que he vessat, però puc assegurar-vos que ja he gastat un bolígraf i que estic esgotant les pàgines de la llibreta. Ara bé, en aquest recorregut per les entranyes de la creació obradorenca, he trobat nous punts d’ancoratge que m’han permès descobrir paisatges veritablement encisadors. Per a llegir més…

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑